10.45 h Benvinguda i salutacions

11.00 h Inauguració de la Jornada

• Andrea Canelo, Regidora de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Granollers
• Marcel Prunera, Director del Fòrum de Col·laboració PublicoPrivada (CPP) de Granollers

11.10 h Balanç dels 2 anys del Fòrum de CPP de Granollers

• Josep Francí, Director de Delegacions i Qualificació professional. Cambra de Comerç de Barcelona
• Josep Mayoral, Alcalde de Granollers

11.40 h Pausa-Cafè

12.00 h Conferència "Dades Obertes: un camí cap a la co-producció i Col·laboració"

• Mila Gascó, Professora i investigadora sènior a l'Institut de Governança i Direcció Pública d'ESADE

13.40 h Cloenda de la Jornada

El Fòrum de Col·laboració Publicoprivada de Granollers va cloure la seva primera etapa d'activitat, compresa entre novembre de 2012 i maig de 2015, amb la celebració de la seva 6a Edició, en aquesta ocasió dedicada a presentar el balanç d'activitat des de la seva creació, així com al plantejament de les perspectives de cara als propers anys. Igualment, aquesta sisena edició del Fòrum, dedicada també amb caràcter monogràfic a la reflexió sobre les dades obertes a l'Administració Pública, va comptar amb la presència com a ponent principal de la Dra. Mila Gascó, Professora i investigadora sènior de l'Institut de Governança i Direcció Pública d'ESADE i especialista de prestigi internacional en l'àmbit del govern obert i la governança en un entorn tecnològic.

En l'obertura de la jornada, el Director del Fòrum, Sr. Marcel Prunera, va repassar la trajectòria des de l'inici de l'activitat i en les diferents edicions, destacant l'important volum de continguts, experiències i reflexions acumulades al llarg dels darrers anys, recollits a més de manera exhaustiva i a disposició de la ciutadania i les empreses a través del portal integrat del Fòrum CPP (http://www.forumcppgranollers.cat).

El Director del Fòrum CPP ha destacat que va néixer després d'un procés de reflexió interna, d'anàlisis de models de CPP, i de disseny del projecte, però també des de la convicció i la visió decidida de l'Alcalde Josep Mayoral i l'equip de Granollers Mercat que era el moment de fomentar la innovació en la gestió pública, fent èmfasi en que les entitats promotores (ajuntament, Diutació, Cambra de Comerç) van coincidir en la visió, l'enfocament i el plantejament. D'altra banda, el Director també va destacat que El Fòrum CPP de Granollers es defineix en base a 3 grans motors:

• la voluntat d'enriquir el debat sobre les CPP en la gestió pública i aportar oportunitats, punts de trobada, coneixement i innovacions.
• la visió àmplia i transversal: les CPP no només són aplicables a les infraestructures, si no a tots els camps de les polítiques publiques.
• l'aproximació de les CPP al món local i a les pimes.

La regidora Regidora de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Granollers, Sra. Andrea Canelo, va destacar també els notables i creixents nivells de participació al Fòrum tant d'agents públics com privats del territori, i la seva estructuració com a punt de trobada i reflexió local en el marc de la col·laboració amb la Cambra de Comerç de Barcelona.

Els Srs. Josep Francí, Director de Delegacions i Qualificació professional, Cambra de Comerç de Barcelona, i Sr. Josep Mayoral, Alcalde de Granollers, van reflexionar també sobre els orígens del Fòrum CPP i el camí recorregut, destacament que a Granollers, la voluntat d'innovar en la gestió pública ha mogut moltes de les actuacions dures a terme. L'impuls amb la Cambra de Comerç de Barcelona del Centre de Serveis a l'Empresa de Can Muntanyola n'és un exemple, i per això les activitats impulsades des d'aquest espai també havien de voler sumar-se a aquesta vocació. L'impuls del Fòrum de Col·laboració publicoprivada de Granollers és una iniciativa que, des de Granollers, vol aportar un actiu en el coneixement en gestió pública que sigui d'utilitat a tot Catalunya i, per suposat, a la pròpia ciutat.

Després d'una breu pausa s'inicia la conferència de la Dra. Mila Gascó, així com el seu diàleg amb els assistents en relació a la producció i la col·laboració en l'àmbit de les dades obertes. En aquest sentit, cal tenir en compte que les Dades Obertes poden oferir grans possibilitats de col·laboració i de creació de valor entre el sector públic i el sector privat; però també, no obstant això, suposen grans reptes que caldrà abordar: la privacitat, la seguretat i el repartiment del valor creat per la utilització d'aquestes dades, són tan sols algunes de les qüestions que també caldrà resoldre durant el seu desenvolupament.

En primer lloc, la Dra. Gascó ha abordat la definició de què entenem per Govern Obert, com a base de les reflexions posteriors, plantejant que el Govern Obert és aquell que és "transparent, col·laboratiu i participatiu, que aconsegueix els seus objectius a partir d'una utilització intensiva de les TIC i de dues eines clau: l'open data i l'open action". En aquest sentit s'inicia també una reflexió en relació a la transparència, els seus requeriments i necessitats, així com les diferents interpretacions que se'n poden derivar.

La importància de la transparència es fa palesa en la seva contribució al rendiment de comptes, a la consecució d'un govern més responsable, que és també un govern més legítim. Aquesta legitimitat reforça la confiança del públic en el govern. I a partir d'aquí es deriva una reflexió en relació a les lleis de transparència i accés a la informació, i les necessitats i estructuració dels portals de dades obertes.

De nou, fent un pas més enllà de la transparència cal iniciar una reflexió al voltant de la col·laboració, com es defineix i què implica. La col·laboració implica un treball conjunt i transversal entre diferents tipus d'actors, dins i fora de l'administració, que inclou:

Interoperabilitat, com l'habilitat d'organitzacions diverses i dispars per interactuar amb l'objecte d'atènyer metes comunes, consensuades i beneficioses per a totes elles, compartint informació i coneixement a través de processos de negoci i de l'intercanvi de dades entre els seus respectius sistemes (Comissió Europea, 2010).

Co-producció, com a forma de planificar, dissenyar, entregar i avaluar serveis públics amb la implicació directa de ciutadans, usuaris i organitzacions socials (OCDE, 2011).

Innovació social, que fa referència a la generació de noves idees (productes, serveis, models) per satisfer necessitats que encara no han estat cobertes. Es tracta d'innovacions que sorgeixen dels ciutadans, de la comunitat, i que són socials en els seus objectius (generació de valor social i no individual) i en els seus mitjans (segons els autors Phills et al, 2008).

La col·laboració, en definitiva, té a veure amb el disseny, provisió i avaluació de serveis públics que generen valor públic, mentre que la participació està relacionada amb la implicació en els processos polítics i, com a conseqüència, amb actuacions de consulta i deliberació amb els ciutadans i de participació en la presa de decisions i en l'elaboració de polítiques públiques.

Pel que fa a les dades obertes, cal tenir en compte que l'obertura de dades es pot definir com la publicació de la informació pública en formats estàndard, oberts i interoperables, facilitant el seu accés i permetent la seva reutilització, i s'han de regir d'acord amb 8 principis:

• Les dades han d'estar completes
• Les dades han de ser primàries
• Les dades han de ser accessibles
• Les dades han de ser proporcionades a temps
• Les dades han de ser processables
• Les dades han de ser no discriminatòries
• Les dades han de ser no propietàries
• Les dades han d'estar lliures de llicències

Les dades obertes són aquelles dades governamentals que són tecnològicament accessibles per a l'ús per ciutadans i stakeholders i que no tenen restriccions legals, econòmiques o polítiques. En les dades obertes podem distingir quatre dimensions:

• Dimensió tecnològica
• Dimensió legal
• Dimensió econòmica
• Dimensió política

I a la vegada, afrontem importants reptes en l'avanç de les dades obertes:

• Sobrecàrrega d'informació
• Informació poc rellevant
• Dificultat per interpretar les dades

En relació als nivells d'utilització de les dades obertes, encara no s'han aconseguit fites molt elevades, sobretot a causa d'obstacles rellevants. En concret, i d'acord amb les anàlisis del Prof. Garriga (2013):

• Escassetat de dades
• Baixa qualitat de les dades
• Oferta de dades no adequada a la demanda
• Oferta de dades ja "cuinats"
• Falta de normalització de mecanismes de publicació de la informació
• Oferta de dades fragmentada
• Llicències d'ús restrictives
• Desconfiança en la sostenibilitat dels portals de dades obertes
• Falta de costum

I com a conclusió de la seva exposició, la Dra. Gascó destaca que com a reflexions principals:

• Més dades obertes no és sinònim de més transparència
• No és suficient amb obrir les dades per a construir un govern obert
• El llançament del portal de dades obertes no és el fi del projecte. És només el principi
• La reutilització és clau

Després d'un extens debat sobre diferents qüestions plantejades pels assistents, la sessió es va cloure a les 14:00h.

Presentació de l'exposició: Mila Gascó, Investigadora a l'Institut de Governança i Direcció Pública de ESADE